El pasado siempre vuelve

 15 de març de 2011. 

Sempre  em  desvetllo  a les quatre de la matinada... perquè no puc oblidar  tot o fer com si fos un somni. El Miquel  i jo vam jurar que no havia passat, potser necessito  una mica de relax.

Sóc l’únic que no pot seguir amb la seva vida, un dia la meva mare em va dir que la millor persona és la que es preocupa de les conseqüències de les seves accions.

Necessito anar al balcó a aclarir-me les idees . Què és això? Oh les qualificacions tot 5 i un suspès i mira que abans era l’ampollon de la classe.. abans de tot.

Feliç auto-cumpleanys Albert.  Ja  són 17 anys i tens  una vida de merda.

23 de gener de 2009

-Albert vine aquí corre el Dani vol una foto amb tu –va dir la Núria.

-Ja vaig espera on és la meva beguda?

-Sempre perdent coses , té una mica de rom amb pepsi- digué el Dani

-No puc beure he de portar la moto fins a casa amb la Lesly

-Per una no passa res-digué el Dani.

-Clar que no a més és el meu cumpleanys-digué el Miquel.

......

Lesly torna no pots morir.Jo seré el teu heroi ara si podre salvarte  et necessito... estic perdut sense tu.

-Miquel desperta... DESPERTAAAAAA!

-Deixa’m una mica gnomo

-Ets un inútil com diu el pare

-I tu sembles estúpida ah no que ja ho ets.

La Marina marxa corrents, no sóc un mal germà però es que després del que va passar no puc ser amable només tinc ràbia dintre . Les 8 del matí massa aviat, perquè he d’anar a l’escola per suspendre? Els meus pares ja no els hi preocupo . Tan sem dóna el institut.

Encara que passi el temps la Núria no vol saber res de mi diu que sóc el culpable de que passes tot allò.

Ja aquesta puta  me les pagarà....

Millor em vesteixo i em vaig a la ‘’presó’’.

.....

-Núria, afanyat que és tard-diu sempre la mare

-D’acord mama. On és l’esmorzar?

-A la taula. Adéu.

-Adéu.

Vinga Núria cap al institut. Últim curs aquí, després podràs oblidar-ho tot. Tots els dies de tristesa i  penediment. Tots el moments amb aquell tros d’animal del Miquel. Tot culpa seva jo no vaig fer res.

De camí a l’ institut tiro l’esmorzar, després de tot el que va passar. No hem mereixo viure, tindria que haver mort jo no ella  ella.. Tenia somnis, il·lusions, ganes de viure...

Com sempre, allà estava el Albert.

-Felicitats Albert

-Oh Núria hola estàs em molt maca t’has aprimat?-va dir l’Albert

-Ja saps que sempre intento  anar maca quan és el teu cumpleanys-dic jo.

-Jajaja... M’agradaria que parléssim tots ...

-Qui? Tots???

-Jo, tu, el Miquel i el Dani.

-Mai parlarem ara ells van .. són una ombra del que van ser en un altre temps el que va passar.

-No se tu però no puc seguir aixins vaic ser jo qui....  i si...

-Que passa parelleta! –va dir el Dani

Ara s’havia tornat un fumata del 3 al 4 passava dels estudis.. ara era fastigós ell i els seus nous amics.

Potser el Miquel inclús és pitjor, en una banda de neo-nazis espantant i picant a gent estrangera.

-Entrem abans que hi vingui el skin. Vaig dir jo.

Sempre que hi ha classe de matemàtiques, el Miquel arriba tard.

-Què passa gentussa!? –el Miquel va dir-ho com salutació.

-Senyor Torres expulsat de classe.

El Miquel va marxar donant un  cop de porta molt fort.

Necessito acabar amb tot perquè ens va passar a nosaltres jo vaig fer que passes però això mai es sabrà... Preferiria haver matat al Miquel, fill de puta i encara vol fer com si no passes res.

No té res al cap¿? No té remordiments?

Merda el telèfon, que...  fill de mala mare com pot enviar-me això, no puc més això ha acabat pagaran per el que van fer...

 1 d’abril del 2011

-Estàs nerviosa?

-No això és el que hem de fer , però tinc por. Després que farem i si ell no vol parlar amb nosaltres?-va dir la Núria.

-Segur que ho aconseguim.Ell sempre agafa els casos més enrevesats, aquells pagaran

-Albert jo..  gràcies, saps que si surt malament ells quedaran lliures i si surt bé aniràn ala presó?

-Li devem a la Lesly.. Fes-me una promesa .

-Quina?

-Quan acabi tot ves-ten a qualsevol lloc i fes una vida nova.-Digué l’Albert.

Un petó als llavis sempre ho arregla tot, totes les paraules sobren quan dues persones només els seus sentiments i tot el que senten l’un per l’altre en una acció.

 15 de març del 2011

 Com tots el divendres vaig al cementiri, tant de bo no tingués que estar plorant a la meva filla.Tots els dies de la meva vida ho faré... Sempre vaig pensar que moriria abans jo que veure créixer  i casar-se amb algun noi. Qué equivocat que estava.

Millor segueixo el meu camí, quan va morir la mare de la Lesly vaic deixar de buscar el perquè, el com o inclús si tot era una gran mentida i la meva nineta estava lluny però amb el seu cor latint. -

1 d’abril de 2011

-Senyor jutge, senyor jurat. Estem aquí per resoldre aquest crim: la violació per aquests dos homes i després la mort accidental per un excés de alcohol. Va argumentar el fiscal.

-Protesto ! Els acusats  són menors així que tindrien que tractar-los com adolescents no com homes.-va dir l’advocat de defensa.

-Advocat defensor com hem decidit abans,  els jutjarem com majors d’edat.-va dir el senyor jutge.

-Demano el testimoni de la senyoreta Núria Fernández.

-Juro dir la veritat i només la veritat.

-D’acord senyoreta Fernández. Pot explicar-nos el que va passar la nit del  15 de març del 2009?

-Sí. Era el cumpleanys del Dani així que vam anar a la disco, vam beure molt. La Lesly estava molt borratxa per això l’Albert es volia anar a casa amb ella. Però el Miquel i el Dani el van convèncer per beure unes copes. Ens vam quedar sols mentre ells deien que anaven a deixar a la Lesly al cotxe. Després d’una estona vaig anar al lavabo allà ell.... el Dani la estava violant per darrere i el Miquel  estava mirant-ho tot. La Lesly estava inconscient. Quan em van veure  em van amenaçar si deia alguna cosa em farien. el mateix. No em podia moure em vaig quedar allà plantada sense saber que fer. Quan van acabar vem sortir d’aquell l